Sota la cúpula,
just en el punt central del temple
on tot és donat per confluir,
em disposo a abraçar la divinitat.
Obro els ulls davant l’iconostasi,
ressegueixo a banda i banda,
fins allà on m’arriben els sentits,
les escenes sagrades dels frescos,
figures que apareixen i s’amaguen
en la penombra de les alçades.
Com unir-me a algú
a qui no conec,
de qui no comprenc el llenguatge,
de qui sento la força
però en desconec la naturalesa?
Tres espelmes cremen
davant dels ulls
d’una mare amb el seu fill.
La mà dreta del petit
indica ja el camí.
*Catedral Alexander Nevski, a Sofia, construïda en honor als 200 soldats russos morts durant la guerra (1877-1878) que va posar fi a la dominació otomana d’aquest territori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada