Em llevo amb el pes de les hores.
Quants dies fa que som aquí?
Tinc el ventre inflat d’empassar-me
cada dia mots mal païts.
Obro la nevera i evito el gust
del ressentiment. No vull formatge,
ni iogurt, ni tan sols llet.
Al país dels làctics
em rebel·lo i menjo prunes.
Tant és que no siguin dolces
ni groguenques, ni sucoses.
Que facin d’una vegada el seu efecte:
Només demano això, per esmorzar.
Foto
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada