Regategem l’espai que habitarem.
La necessitat de límits s’imposa.
El preu és elevat: dies estranys,
passejades silencioses, àpats absents.
Moc el cap en senyal d’aprovació,
i de seguida rebo un no mut.
Entenc doncs una negativa,
però apareix de sobte el dubte
en un lleuger balanceig de cap.
–Sí o no?
Cap gest no és universal.
He de recordar on sóc.
*Hi ha un gest comú a Bulgària que consisteix a dir “sí” movent el cap d’un costat cap a l’altre, i dir “no” movent-lo de darrere cap endavant. Es tracta d’un antic vestigi de regateig comercial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada