No podem comparar.
Els balls, els vestits,
la música, les veus,
tot el que veiem
resulta únic i sorprenent.
No podem comparar.
Ni dir que hem vist
el pas de la dansaire
en unes illes atlàntiques,
el teixit vermell d’un vestit
a les estovalles d’una taula d’honor,
les notes d’un fragment musical
en una cançó taral·lejada al mercat,
la complexitat harmònica d’unes veus,
en el to de súplica d’una dona amatent.
Acabem el vi del país
per trencar la prohibició
i dir que abans,
a diferència d’ara,
tot era, sí,
únic i sorprenent.
*No hi ha cap carrer de Sofia que no estigui dominat per la visió de la muntanya Vitosha, un enorme massís granític de profunds vessants arborats. Per aquest motiu, una de les principals avingudes de la capital rep el seu nom: Bulevard Vitosha.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada