dimecres, 4 de juny del 2008
Creix però no envelleix*
Hem hagut de créixer per venir fins aquí.
Acceptar a desgrat un mínim de respostes
i deixar-nos acompanyar, ni que sigui en aparença.
Els anys ens han canviat. Ja no som qui vam abraçar.
Les faccions s’han endurit i a les mans ara sobresurten les venes.
Tu tornes on vas ser per primera vegada.
Jo vinc de nou on vaig voler ser per primera vegada.
I els pocs anys que comptem plegades
ens diem que no han servit per unir la nostra voluntat.
Què fem, doncs, recorrent l’eternitat d’aquesta ciutat?
*És el lema que apareix en l’escut de la ciutat de Sofia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada