El soroll de la impremta propera ens desconcerta.
El nostre carrer ha estat una illa de silenci envoltada
de tramvies i cotxes. Els ulls dels morts són
els únics que aquestes hores ens observen.
Esqueles a portes, fanals, parets.
Fotografies en blanc i negre, antigues,
recents, algunes ja de difunts.
Només sé llegir els anys de vida.
La resta és una boirina de lletres
que gelen els qui passen.
Fa fred en aquest carrer.
I mentre fas marxe enrere amb el cotxe,
espanto amb la meva fressa
un gat negre que travessa ràpidament.
És l’únic que aquest matí no amaga la por als ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada