Icona*

D’esquena a ella,
s’asseu a la seva falda
sostenint en una mà
la fragilitat del món.
En l’altra mà,
tres dits units alhora
formant la trinitat
que ha de guiar-nos
per aquesta vida.
Enorme tasca
per a algú tan petit.
Els ulls d’ella mirant
sempre cap a nosaltres.
Una mirada ametllada
que concentra
tot el dolor possible,
fins i tot el desconegut.
Quanta serenor desprenen,
mare i fill, a pesar de tot.
Són el mirall on reflectir
les nostres pèrdues.
No hi pot haver, doncs,
cap somriure humà
que aconsegueixi pertorbar
uns rostres tan divins.

*La icona, de tradició bizantina, és una pintura al tremp sobre taula ornamentada amb pa d’or i, fins i tot, amb làmines metàl·liques de plata repussada, or o bronze. Són de tamany petit, transportables, amb dues portelles per tenir-la tancada i obrir-la a l’hora de resar. Reprodueixen imatges de la Verge, els sants favorits o Crist.