dimecres, 4 de juny del 2008
Rila*
El cant de la litúrgia
ens fa participar de les pregàries.
Vols una benedicció.
Amb un pom de flors
el vell monjo et bateja:
Orient ets i d’Orient has de sentir-te.
Renovada la fe, el daurat et tenyeix els ulls
i creixes amb el to de les veus que llegeixen.
Cap plor sents, cap ombra veus.
Deixes de tenir pes i et converteixes en un do.
Massa tard per esperar res.
Gires cua i te’n vas sense revelar-me la teva gràcia.
*El monestir de Rila és el més important de Bulgària, no solament des d’un punt de vista arquitectònic, sinó també com a centre religiós, polític i cultural durant segles.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada