A mesura que seguim la carretera
l’ocre de les fulles s’intensifica.
Davant nostre, les muntanyes
s’obren a l’alta plana.
Un campanar de fusta
ens assenyala el lloc.
Entrem al recinte de pedra
amb el silenci del recolliment.
Dins, la penombra ens obliga
a escurçar la mirada:
la cera de les espelmes
va esgrogueint els peus dels canalobres.
Un monjo, a terra, els rasca amb fruïció.
De la foscor a la llum.
De la negra túnica
als colors vius de les divinitats.
Ajupit com està el monjo,
ara que no ens veu,
retratem amb un obrir i tancar d’ulls
la imatge de la nostra falsa comunió:
ella, tu i jo
hem deixat de ser ja
nosaltres.
*Situat a la regió del massís del Pirin, a 6 km de Melnik, al sud-est del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada