Sota el pont, l’aigua sembla estancada.
És mitja tarda i tot té un ritme pausat.
Es compra sense presses, es passeja
amb temps, es mira amb intensitat.
Hem vingut per entrar a sota terra.
Baixem al recinte fosc de l’església
i de seguida notem que vestim amb massa claror.
Voldríem estar més lluny de la vida.
Tenir temps per atenuar els nostres excessos.
A plaça, però, el rellotge de la torre
comença a donar l’hora.
Cal que ens afanyem si volem
arribar a un concert de piano.
Ja hi som altra vegada:
sacrificant la calma pel delit.
*Ciutat situada al vessant nord de la serralada dels Balcans, a 230 km de Sofia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada